Entrevistem al Lluis on més li agrada, envoltat de tots aquells que entrena, i, com no podia ser d'una altra manera, a peu de pista.
En Lluis Toledo va iniciar el seu camí al Club Atlètic Castellar durant l’ESO, animat per un amic, i des d’aleshores s’ha convertit en una peça clau del club. Amb una trajectòria marcada pel salt d’alçada, la seva evolució com a atleta i entrenador ha estat estretament lligada al CAC, que considera fonamental en la seva vida.
Tot i competir actualment amb un altre club, en Lluis manté una connexió molt especial amb el Castellar, on ha compartit grans moments i ha crescut al costat de referents com Àngel Vilalta o Joan Sesé. Per a ell, el club representa una segona casa i una comunitat capaç d’afrontar qualsevol repte.
Quan i com vas començar al Club Atlètic Castellar?
Vaig començar a primer de la ESO perquè m'ho va dir un amic que anès a entrenar al CAC
Recordes la teva primera competició?
I tant! Vaig competir a Sabadell. Vaig fer alçada que només sabia saltar de tissora quan tothom saltava d'esquena i vaig quedar segon! “Ni tan mal” !
Alguna anècdota que guardis amb especial estima?
Saltar 2 metres i abraçar l'Àngel, plorant, i tant !
Quin paper ha jugat el club en la teva evolució com a persona i com a atleta?
Si no fos pel club no seria qui soc, ni seria entrenador, ni m'agradaria tant l'esport. Crec que soc qui soc gràcies a l'atletisme.
Quins han estat els teus referents dins del club, tant entrenadors com companys?
Com entrenadors, Àngel Vilalta, sense subte, i el Joan Sesé i companys buf, no se dir-te Oleguer Martínez, Jan Casamada i Eric Haba!
Tot i competir per un altre club, continues molt vinculat al Castellar. Què et fa seguir connectat?
Doncs que per mi el CAC és més que anar a fer atletisme. El CAC es la història que té, es la gent que l'ha format i és tota la gent que ha posat la seva pedra, i jo crec que això es el que ens vincula a tots.
Què significa per tu el Club Atlètic Castellar avui dia?
Per mi Club Atlètic Castellar vol dir casa, la veritat, hi ha coses que ens agraden més o menys, però per mi el club es un pilar a la meva vida.
Quin consell donaries als joves que comencen ara al club, que tenen somnis de créixer com tu?
Que tinguin paciència i que gaudeixin del procés, de lo bo i de lo dolent, que a vegades és més necessari lo dolent que lo bo per apendre.
Si haguessis de descriure el club en una paraula o una frase, quina seria?
Bona pregunta. Capacitat de afrontar reptes, perquè apa que no n'hem passat.
Hi ha algun moment que et faria especial il·lusió reviure amb el club?
I tant ! Pujar a tercera, no cal anar-se'n a primera, pujar a tercera em serviria !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada