Ramon Montllor i Melé ha mort aquesta matinada als 80 anys a causa d’una malaltia. Ramon va ser un apassionat de l’esport i va deixar una empremta duradora a Castellar i al Vallès, destacant per la fundació del Club Atlètic Castellar, del qual va ser una figura clau en el seu creixement i consolidació.
La vetlla es farà demà de 9 a 11:30 hores, seguida del funeral al Tanatori de Sabadell.
A manera d’homenatge, reproduïm l’article d’opinió que Jordi Armengol va escriure el 2019, titulat ‘El gran Montllor’.
El gran Montllor, per Jordi Armengol
Ramon Montllor i Melé va néixer el 1944 a Sabadell, prop de la plaça Marcet, i era el petit de tres germans. A casa seva eren aficionats a l’excursionisme, la qual cosa va influir en la seva estima per l’esport des de jove. Va començar jugant a futbol amb el CE Sabadell però, a 14 anys, es va decantar pel ciclisme, on va competir amb els equips Ferrys i Fagor, dominadors de l’esport als anys 60. Complementava els seus entrenaments hivernals amb atletisme, entrenat per Angel Golobart.
Amb 21 anys, malgrat tenir ofertes per ser ciclista professional, es va enamorar de l’atletisme i va destacar en proves de 100, 200 i 400 metres amb la JAS (Joventut Atlètica Sabadell). El 1974, com a atleta actiu, va començar a organitzar activitats extraescolars relacionades amb l’atletisme a l’escola El Casal de Castellar del Vallès, donant lloc a la fundació del Club Atlètic Castellar (CAC).
El CAC es va consolidar amb la construcció de les pistes d’atletisme el 1999. Ramon Montllor va tenir un paper crucial en aquesta fita, treballant incansablement per la promoció de l’atletisme català. Tot i que va deixar el CAC per donar pas a noves generacions, va continuar vinculat a l’esport com a entrenador de la JAS de Sabadell.
Ramon Montllor era conegut per la seva dedicació personalitzada als atletes, capaç de detectar i potenciar les qualitats de cadascun. A més, va col·laborar amb seleccions nacionals de bàsquet i waterpolo, adquirint un bagatge excepcional reconegut per entrenadors de prestigi internacional.
Les seves dites sobre l’atletisme reflecteixen la seva filosofia: “El que guanya una cursa no és el que va primer més estona, sinó el que trepitja abans la meta” i “La derrota és la força de la victòria”. Per a molts, Montllor no només va ser un gran entrenador i directiu, sinó també un educador de persones. La seva empremta perdurarà entre tots aquells que el van conèixer i van tenir la sort de ser entrenats per ell. Per això, per a molts, és el Gran Montllor.
